Un Jai. LADY MACBETH. LADY MACDuff. Una Dama Cambrera al servei de Lady Mac beth. HECATE. Tres Bruixes. Aparicions. Senyors, Cavallers, Oficials, Soldats, Assas sins, Criats i Missatgers. L'escena: Escocia i Inglaterra. entre llamps i trons? SEGONA BRUIXA. Quan el garbuix sigui acabat i la batalla perduda i guanyada. TERCERA BRUIXA. - Això serà ans el sol nos TOTES.-Lo brut es nèt, lo nèt es brut. Surten. ESCENA II [Un camp prop de Forres.] Alarma a dins. Entren DUNCA, MALCOLM, DONALBAIN, LENNOX i seguici, trobant un soldat sagnant. DUNCA. Qui es aquest home sanguinós? Judicant pel seu estat, ell podrà dir-nos les darreres noves de la brega. MALCOLM. - Es el vassall que, com un bon i hardit soldat, ha lluitat pera deslliurar-me. Salut, brau amic! Digues al rei lo que sabs del combat com tu el deixaves. EL SOLDAT. - Dubtós estava, com dos rendits nadaires quan l'un a l'altre s'aferren bregant per ofegar-se. El crudel Macdonnald (digne d'esser un rebel, car per això totes les vileses de natura en ell s'eixamen) reb noves tropes de les illes de ponent; i la fortuna, somrient al seu maleït afany, semblava la bagassa d'un rebel. Més res hi val, car el brau Macbeth (bé n mereix el nom), desdenyant la fortuna, brandant sa espasa fumant de sang, com ver minyó del valor, se tallà pas fins afrontar l'esclau, i no li donà la mà ni li digué adéu fins haver-lo estripat de socarrel, clavant el seu cap en els nostres marlets. DUNCA. - Oh valent cosí, digne cavaller! EL SOLDAT. Així com d'on surt el sol sovint rompen grans tempestes i paoroses tronades, així també aquella dèu d'on semblava venir l'aconhort ens vessà l desconhort. Escolta, rei d'Escocia, escolta! Apenes la justicia, armada de valor, havia forçat aquestes agils tropes a fiar-se de les cames, quan el senyor noruec, percibint l'aventatge, am fresques armes i nètes reserves començà un nou atac. DUNCA. No espantà això als nostres capitans Macbeth i Banquo? EL SOLDAT. —Sí, com pardals a l'aguila o la llebre al lleó. En bona fe haig de dir que eren com canons farcits de dobles trons: talment redoblaven llurs cops a l'enemic. Sinó que volguessin banyar-se en fumejants ferides, o aixecar un altre Golgota, jo no puc dir... Més, defalleixo, les meves nafres criden socors. DUNCA. Tant bé com les ferides t'escauen les paraules. Amdues fan flaire d'honor. Aneu, cerqueu-li cirurgians. [Surt el Soldat acompanyat.] Qui ve aquí? Entra Ross. MALCOLM. El digne thani de Ross. LENNOX. Quina ansia brilla en els seus ulls! Així apar qui va a dir coses extra nyes. Ross. - Déu salvil rei! DUNCA. - D'on véns, digne thani? Ross. De Fife, gran rei, on les banderes noruegues repten el cel i glacen amb llurs ventalls el cor del poble. El mateix rei noruec, menant nombres terribles, aidat del més deslleal traidor, el thani de Cawdor, començà espantable atac; fins que l'espòs de Bellona, armat a la prova, l'afrontà i reptà a mesurar-se amb ell, arma contra arma, braç contra braç, doblegant el seu pit insolent; i, pera acabar, la victoria fou nostra. DUNCA. - Gran ben haurança ! Ross. Talment ara Suenó, el rei noruec, demana tractes. Més no li permetrem ni enterrar els seus morts fins que ns hagi pagat en l'illa de Santa Coloma dèu mil Iliures pera tots nosaltres. DUNCA. Ja mai més el thani de Cawdor trairà la nostra fe. Vés, pronuncia sa mort immediata, i amb son mateix titol saluda a Macbeth. DUNCA. Ço que ell ha perdut, Macbeth ho ha guanyat. Surten. |